Produced by Ricard Samarra
Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, FritzKobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça deles Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé deDéu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les sevesllàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! totés vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt laterra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es ponavui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn;els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les cosestreballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciatde veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, homoblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar… per no haverde fer-se cap retret.
Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia.
I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara:
-Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portaràton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràsanar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pelscamps, per fer-te venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; haventdinat, repassaràs els comptes, cobraràs les rendes i faràs elstractes. Al vespre, havent sopat, aniràs a la cerveseria del GranCérvol, a fer algunes partides de youker o de rams amb els ques'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes, buidaràs xops, i seràsl'home més feliç del món. Procura tenir sempre el cap fred, els peuscalents i el ventre net: és el precepte del seny. I sobretot evitaaquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accionsindustrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-teque arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin darrerateu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural, ungai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomódeclara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstiasón el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort quela de l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!… ja que és així-pensà Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostrealè mentre ens és concedit d'alenar.
Doncs bé, per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament laregla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, lamillor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més liplaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millorchoucroute, el millor pernil, les millors llonganisses i el millorvi del país; consumí regularment una cinquena de xops de bockbiera la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateixdiari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides deYouker i de rams tan aviat amb l'un com amb l'altre.
Tot canviava al seu voltant, i només Fritz Kobus no canviava. Totssos vells companyons ascendien en llur graduació, i Kobus no elstenia enveja. Al contrari: quan llegia en son periòdic que Yeri Hoosacabava d'ésser nomenat capità d'hússars per son coratge; que FrantzSépel acabava d'inventar una màquina per a filar el cànem a meitatde preu; que Petrus acabava d'aconseguir una càtedra de metafísica aMunic, que Nickel Bischof acabava d'ésser condecorat amb l'orde delMèrit per ses belles poesies; tot seguit s'alegrava i deia: -Araveieu com malda, aquesta minyonia! Els uns es fan petar braços icames per servar mos béns; els altres fan invencions peraconseguir-me les coses a sotapreu; els altres suen sang i aigua perescriure poesies i fer-me passar una bella estona quan estictedios